REGNE CARLISTA DEL PAÍS VALENCIÀ

PRESÈNCIA CARLISTA A LA MANIFESTACIÓ DEL 25 D´ABRIL DE 2008 A ALACANT: "FOC AL CAPITAL I A LA ESPECULACIÓ"

2008-04-27T17:05:00.000-07:00

Maulets, independentistes, nacionalistes, tradicionalistes carlistes de joventuts carlistes del País Valencià, espai alternatiu, i altres col·lectius de esquerres se manifestaren ahír 25 d´abril de 2008, per conmemorar la memòria històrica de la batalla d´Almança i la pèrdua dels nostres Furs, Constitució propia i personal de la nostra Terra i dels nostres habitants.

Es tracta de reivindicar la nostra personalitat propia des de distins ambits: polític, cultural, religiós, ecològic, econòmic, foralista pels carlistes, independentista pels independentistes, nacionalista pels nacionalistes, però portaven tots el mateix interès, les mateixes protestes.

Com victoriosos s´alçaren els penons i estendards borbònics en 1707, de la mateixa forma s´alcen ara al nostre país o regne les banderes dels interesos burgeses plutocratics i partidocratics amb el nom de Comunitat Valenciana. Sense cap vergonya ni mala consciència la terra és sotmesa a depredació brutal per exèrcits de mercaders armats amb màquines d´obra i canons que escupen formigó. Les tropes destructores troben molt poca resistència i són saludades festivament i alegre per la burgesia especuladora i per una part de la ciutadania satisfeta de tenir un treball, que les atorguen el seu vot un comici després d´altre. La esquerra tradicionalista organizada per Carlisme amb la seua dinastia i tots els carlistes que haurien d´enfrontar-les es troben dispersos i amb molt poca iniciativa. El desànim s´estén entre tota aquella gent que no vol ser esclava dels ídols borbònics usurpadors i mercantils.

Una descripció com l´anterior fotografia el País Valencià d´aquests moments: una economia basada en la rajola, el formigó i l´especulació immobiliària, que motiva el clientelisme aferrissat d´una part de la població, però que ja ha entrat en crisi. Un suport ciutadà majoritari al PP; fundamentat en l´individualisme i la divisió social col·lectiva on la gent no s´estima, es a dir, competeix; que ha tornat ha guanyar les eleccions, augmentant la seua diferència respecte de l´esquerra institucional. Una esquerra que no ha sabut estar a l´altura de les circunstàncies, ni defensar el País i que es manifesta incapaç de fer front a un PP embravit, que ara mateix fins i tot es permet el luxe de tirar-li en cara al PSOE les incoherències de la seua política hidrològica, tornant a demanar el transvasament de l ´Ebre, com si fora questió i decisió d´economistes i profesionals liberals, que cap coneixement tenen al respecte i no deixen als grups ecologistes i d´enginyers decidir sense cap motiu i interes econòmic asociat als camps de golf i la construcció d´urbanitzacions de luxe.

Tot això, però, no ha de ser motiu per a no tornar a reivindicar, aquest 25 d´abril, el final del poder de la usurpació borbònica sobre les nostres terres, la nova restauració de la monarquia carlista que ens va ser furtada violentament pel feixisme del dret de conquesta per les tropes borboniques, i el dret de lliure asociació basat en la consulta de l´autodeterminació que ens correspon com poble lliure per formar amb la resta dels pobles d´Espanya la construcció des de avall de la Confederació Històrica que sempre s´anomenat Espanya i que ha tingut la seua representació en la institució de la Monarquia Carlista Espanyola, que volem i pretenem restaurar. Reivindicarem tot això una vegada més, sense callar, ni acovardir-nos, ni donar-nos per gent vençuda, que és el que voldrien els botiflers que ens governen.

Joventuts Carlistes del País Valencià s´ha marcat com objectiu contribuir a la reconstrucció del carlisme valencià anticapitalista al País Valencià, que és quelcom imprescindible per a aconseguir superar l´actual situació de dretanització política o el que es el mateix, del trionf de l´individualisme, i la màxima d´aquells que més tenen, del pijoterisme i la superficialitat sense cap valor humà, ni cristià catòlic, per que es tracta de gent capitalista materialista i burgesa, gent hipòcrita, que es pensa, no esta alienada pel fet i la realitat del model de mercat capitalista.

Serà un procés lent, que ha de produir-se no des de les cúpules polítiques, sinó des de les bases de les organitzacions, de la conciencia social de la ciutadania, des de les lluites, les resistències i els moviments socials. Un procés realment obert, que llance a l´abocador de la història les rèmores i els vicis del passat. Per a poder ajudar a empentar-lo Joventuts Carlistes vol fer-se fort ell mateix, vol créixer i consolidar-se política i organitzativament.

Tenim diverses activitats previstes com es la concentració a Montejurra el primer diumenge de maig a Estella, Navarra, on ens veien els carlistes de totes les Espanyes. Mes informació al Partit Carlista del País Valencià.

QUAN EL MAL VÉ D´ALMANSA, A TOTS ALCANÇA: ¡VOLEM LA RESTAURACIÓ DELS NOSTRES FURS!

2008-04-19T21:43:00.000-07:00

Fa 300 anys que van minar, van aixafar i van aniquilar la nostra llibertat. El 25 d´abril de 1707 l´éxercit franc-castellà dirigit per James Frizt-James, duc de Berwick van derrotar els parcials del Arxiduc Carles d´Austria als voltants d´Almansa, entrada natural des del Regne de Castella a lo Regne de València.
El 29 de juny el Rei Felip V de Borbó, imposava un Decret que acabava amb l´existència de lo Regne de València, dient: "un dels principals atributs de la sobirania és l´imposició i derogació de les lleis"; es tracta de la soberania absoluta que no vol tindre en compte la Sobirania del poble mitjançant les Corts de lo Regne de València; a més del poder derivat del dret militar de conquesta mitajançant alló que Felip V anomenava com a "just dret de conquesta", que servia per aniquilar l´existència de l´antic regne i amb ell es suprimia la llibertat i sobirania valenciana i anul·lant els Furs Valencians i les Corts de lo Regne de València, imposant finalment les avasalladores lleis de Castella que uniformaven a l´antic Regne amb Castella, reduint-ho a una mera província Espanyola. D´aquesta manera arribava l´instauració del centralisme frances, provocant la desaparició de dues institucions valencianes: les Corts, amb 450 anys d´antiguitat i la Generalitat ,que va ser creada com a Comisió Delegada de les Corts Valencianes l´any 1363 i que va perviure fins al fatidic any de 1707.
Felip V , Lluis I, Ferràn VI, Carles III, Carles IV i Ferràn VII són monarques de la Casa de Borbó , hereus de Felip V duc d´Anjou, qui va abolir la nostra llibertat, tan sols perquè van haber Valencians que van pendre partit (van donar suport) a l´Arxiduc Carles d´Austria, quan també alguns valencians van pendre partit (van donar suport) per Felip V, no obstant això va abolir els Furs Valencias i les seues legítimes pel seu simple dret de conquesta. Aquestes conseqüències nefastes de la perdua de les nostres legítimes llibertats va estar produït pel problema successori a la Corona Espanyola, no obstant això que Felip V , quan va arribar a la Peninsula va jurar els distints Furs de la resta de Regnes, Señyorius i Principats Espanyols,a la fi va constituir-se un fort partit austracista generador del primer carlisme valencià, on es defensaven els drets de la pagesia front als de la burgesia i l´alta aristocràcia.
Desde Ferran VII, apareix un altre problema successori a la Corona Espanyola y amb aquest fet apareixen els defensors de les Espanyes i els defensors d´una Espanya centralista, uniformadora i absolutista. Puix Ferràn VII va decidir deixar el Regne a Isabel "II", enaltida pels interessos oligarquics, burgesos , financers i capitalistes de la nova classe dirigent del país, puix era l´any 1833 i la plutocràcia s´ensenyorava de les Espanyes reconzal-se en l´éxercit legal governamental contra els pobles d´Espanya, va ser així com va sorgir el Carlisme, no tan sols als antics territoris que havien perdut els seus Furs a l´any 1707; també a Navarra i els senyorius bascs que van percebre un intent dels liberals i de la plutocràcia que representaven al nou règim de Isabel "II" per anul·lar les históriques i legitimes llibertats de la resta dels pobles d´Espanya. Els Carlins, animats pel seu Rei Legítim Carles V Rei de les Espanyes, es defensarien de les intromissions liberals i dels seus governs absolutistes-moderats-parlamentaristes-capitalistes.
Liders Carlins com Zumalcarregui o Cabrera seran claus en la lluita civil entre carlins i liberals que representen dues formes diferents d´entendre Espanya; clarament la dels liberals eren l´aplicació de mesures polítiques i económiques estrangeres basades en l´industrialització, el liberalisme parlamentari i el capitalisme oligarquic burgès de les companyies comercials que eren alienes a la realitat històrica i tradicional de Espanya, que defensaven els carlins sota el lema d´alló que s´els havia arravassat des del liberalisme económic i polític: Déu-Pàtria-Furs-Rei. Els reis legítims de les Espanyes que representaven la Dinastia Carlina desde Carles Maria Isidre de Borbó (Carles V de les Espanyes) i els seus successors i descendents Carles VI i Carles VII; van dedicar una serie de Proclamacions Oficials de Restauració dels Furs e Institucions Legitimes Históriques que havien sigut abolides pel neu règim legal liberal burgès, que els mateixos reis legítims es negaven a reconéixer.
Proclama Carlina de Benet de Plandolit i de Tarrragona l´any 1834: " El Rei nostre senyor Carles V, al que he vist en la meua peregrinació que corresponent als esforços que les mateixes classes façan en defensa de la seua sobirania e indubtables drets, els quals no poden ja ingorar-se, promet guardar els antics privilegis a aquest principat.." referint-se als Furs Catalans. El 18 de març de l´any 1834 escrivia: "Assegut en el meu tron he de conservar el seus Furs (dels guipuzcuans)". El 7 de septembre de l´any 1834 ho feia amb els Furs de Biscaia al Reial Decret: "he vingut en confirmar i confirme els Furs i els Privilegis de Biscaia per aquest el meu Reial Decret". I en el seu Manifest als Navarresos i Bascs de 26 d´abril de 1836 deia: "Sere suport i fidel consevador dels vostres Furs i exencions , i el protector especial d´un país grat a la meua memòria".
Carles VI de Borbó , Rei de les Espanyes deia en 1860: "ha arribat el moment de buscar en l´història de les nostres antigues llibertats, d´aquelles llibertats, l´origen de les quals es perd en l´obscuritat del temps, a Navarra i en les Provincies Vascongades i que en la Coroneta d´Aragó i Castilla regien molts segles abans que nasquera Anglaterra".
El dia 16 de juny de 1872, a començaments de la tercera guerra carlina, el legitim rei de les Espanyes, Carles VII en una proclama als Valencias, Catalans i Aragonesos els deia: "Jo os retorne els vostres furs, perquè soc el mantenidor de totes les justicies; i per fer-ho, com que els anys pasen per a tots, os cridare i de comú acord podrem adaptar-los a les exigencies del nostre temps". "Alló que ell os va arravassar com a Rei-afirmaria, en referència a Felip V-, jo com a Rei os ho torne; que si vau ésser hostils al fundador de la meua Nissaga, baluard sou ara del seu legítim descendent"- referint-se a si mateix.
El dia 13 de juliol de 1875 afirmaba: "Es tan gran el goig que experimente haber jurat espontaniament els vostres Furs, bons uns y costums...". O un altra afirmació que deia aixì: "...sota l´arbre sagrat de Guernica , com en les juntes de Vil·lafranca, vaig jurar guardar el seus Furs, bons usos i costums".
Mitjans l´any 1874 els Carlins creaven la Diputació del Maestrat, que en mes d´agost deixe mateix any es transformaria en la Reial Diputació General de València; i al Principat de Catalunya, on l´any 1874 el general carlí Savalls, en nom del Rei el jurament dels Furs a Euskalherria va escribir quan va redactar el seu pensament polític l´any 1897: "El mateix sagrat compromís haguera contret en cadascuna de les regions de la Patria espanyola, una e indivisible, segons vaig oferir a Catalunya, Aragó i València, si materialment m´haguera sigut possible ";va ser l´exemple reial la disposició carlina de fer efectiva les diferents proclames dels Reis Legitims o Carlins en defensa dels nostres Furs i nostres llibertats representades en la restauració actualitzada de les nostres antigues institucions, que ni molt menys tenen a veure amb el funcionament polític legal liberal del moment partitocràric-parlamentari, emparat per l´Estat liberal burgès .
Deia d´aquesta manera a l´Acta de Loredan, programari del Partit Carlí: Reintegrades en els seus Furs les Províncies Vascongades i Navarra; restablerts també els d´Aragó , Cataluya, València i Mallorca; restaurats una altra vegada les antigues institucions de Galicia i Asturies i garantides les llibertats de la resta dels països de la Corona de Castilla i Leon...

El problema va ésser que l´éxercit legal liberal governamental parlamentarista d´Alfons XII després d´ésser proclamat rei pels militars i l´oligarquia financera burgesa i capitalista va imposar al camp de batala la llei burgesa constitucional en front a la legitimitat dels Furs representada per Don Carles i els carlins.
Jaume III de Borbó , rei legítim de les Espanyes deia al voltant de 1923-1931 al programari polític del Carlisme: "Constitució interina de la Monarquia tradicional, genuïnament espanyola amb les seues Corts i Consells , amb el rei que governa i reina que no es despotisme ni ombra de Rei encadenats a oligarques irresponsables, l´autonomia del Muncipi, fonament de l´engrandiment de la nació; el reconeixement de la personalitat juridica de la regió de la Patria volguda; institucions i llibertats que Carlos VII va jurar conservar, amb el jurament que jo, espontaneament renovo" . AL Manifest de 23 d´abril de 1931 deia: "El meu anhel sinceríssim és que en front d´aquesta federació estiga un Rei que represente les aspiracions de cada u dels espanyols". O aquest altre "...jo demanaria als monàrquics que col·laboressin en l´obra inmensa que és construir la federació de la nova Espanya".
Alfons Carles I de Borbó , Rei legítim de les Espanyes afirmava el dia 29 de juny de 1934: "L´afirmació federativa, que implica la restauració de les regions amb tots els seus Furs, Llibertats, Franquicies, Bons Usos i Costums, exemcions i dres que les correspongen...". El dia 12 d´Octubre de 1932, afirmava:"...no dec oblidar el respecte que he de guardar als furs y llibertats de Regnes i Senyorius, vertadera constitució històrica de la llibertat de nostra Patria."
Xavier I de Borbó, Rei legítim de les Espanyes: "La concepció foral del Carlisme , fonamentat en el principi de subsiriaritat està plenament vigent al dret modern. I és d´aplicació no tan sols a les Regions si no també a tota la vida publica , per la defensa de les llibertats". O aquest altre l´any 1968, després de la seua expulsió d´Espanya per el franquisme, quan va dir: "segim tots en la lluita per les tres grans llibertats concretes que hem defensat des de fa més de 130 anys ; nostres llibertats regionals o furs...".
Carles Hugo I de Borbó, Rei legítim de les Espanyes: " No es tracta de concedir desde l´Estat unes prerrogatives, unes prebendes, unes llibertats, uns privilegis perquè aquest fet ens portaria a una dialectica de pressió i de mendicitat, segons siga fort o debil el poble tractar". "El vell ideal foral del Partit Carlí s´obri avui, a poc a poc, a nivell de idees de l´opinió pública..."; Federar és unir en llibertat y amb solidaritat.La llibertat dels pobles tan sol existeix si és solidaria, si és socialista. Sempre el Partit Carlí ha defensat l´unitat del Estat Espanyol, però com instrument de solidaritat i llibertat, no com instrument de domini dels pobles per un centralisme colonitzador". Més opinions sobre Federalisme y Confederalisme de la Nissaga Carlina en la notícia http://www.elmundo.es/papel/2003/10/06/espana/1488945.html

Allò que van ser el Furs valencinas i su valor democràtic real estaba associat a questions com la tenencia territorial d´una Hisenda pròpia gestionada per la Generalitat, on el dret territorial a la quota era un dret de fet ja que les recaudacions que s´emportava la Corona per el govern central tenien que quedar pactades entre la Corona Espanyola i cadascuna de les diferents Corts dels diferents Regnes, Senyorius i Principats Espanyols; el dret a Quota significa tindre l´autogestió económica dels ingressos i despeses territorials, que no venen predeterminats desde l´Estat Centralista Burgès, sino que són els diferents territoris històrics els que voluntariament entregen una quota pactada al govern central. Aspectes relatuis a la hisenda, règims polítics, municipals i militars pròpis , i el Consell general de la Ciutat de València; institucions históriques democràtiques, que van ser injustament abolides pels regìmens absolutistes i parlamentaristes constitucionalistes liberals i que no han sigut restaurades , encarnades en la personalitat del Rei Legítim Don Carles Hugo de Borbó, encara avui a l´exili; institucions históriques que cap constitució liberal burgesa, ni estatus de cap tipus, des de 1812 fins 1978, poden tornar a restarurar, ni legitimar-se en elles, simplement perquè la natura d´aquestes són contraries a las d´aquelles, ja que les institucions históriques i els Furs provenen de la Tradició, i la Constitució Liberal uniformadora burgesa i el seu capitalisme de mercat provene de la revolució burgesa, y per aquesta raó, provene de la ruptura amb el passat tradicional . Ni tan sols l´independentisme nacionalista de determinats partits polítics poden plantejar arguments polítics independentistes legitimant-se en els principis del Tradicionaliste Legitimista Carlí, puix la defensa dels Furs , la llibertat d´unes institucions tradicionals pròpies, la defensa d´una llengua particular i cultura pròpies no són arguments per a pretendre la secesió entre les Espanyes, totes elles unides en la Confederació que suposa la Corona Legitimista Carlista a l´exili.
El Carlisme contempla avui la manca de Furs en la mal anomenada Comunitat Valenciana; un ent territorial que no te la possibilitat de recuperar la seua completa sobirania com ho seria amb la construcció pactada d´una Monarquia Confederal. Es ens podrà dir que tenim llibertat de reunió i associació, exposar les nostres idees, etc., questions que ja diuen els Drets Humans i la Constitució Espanyola de 1978. El fet de poder elegir els nostres representants polítics a les Corts actuals valencianes implica que no votes persones sino a un determinat partit, perquè no existisc la possibilitat de llistes obertes, i s´ha de suportar una barrera electoral altíssima del 5 % , i en altres territoris es menor. En les actuals Corts s´asseguen els interessos dels serveis, el turisme i la construcció, així com l´especulació immobiliaria, que de mans del PP i del PSOE, ens han impossat un nou Estatut Valencià que per molts questions forals que hagen tingut en compte dels Antics Furs e Institucions Valencianes no provenen de la tradició legitimista del Regne de València i la seua causa carlista.

El sistema estatuari actual de les Comunitats Autonomes mendiga transferències del Estat Central, ho tenim sense anar més lluny en alló que ha significat l´aprovació de l´Estatut Català pel tripartit i el poble català, d´aquest fet es produeixen una serie de tensions de les qual s´aprofiten els hotst nacionalistes e independentistes, per guanyar més vots. El Carlisme defensa el reconeixement real de la sobirania històrica i legitima de cadascun dels territoris espanyols sense necesitat que haja d´existir més transferències, perquè ja són els propietaris de dret i de fet, dels territoris d´aquestes.
Les Corts que proposa el Carlisme es divideixen en tres cambres ; la primera: Cambra Politica a la qual estarien representats els diferents grups profesionals mitjantçant dels actuals ministeris; Gremi d´Educació, de Sanitat, de Medi-ambient, etc. en cada gremi pot coincider repersentants electes de diferent ideologia política o no que hauran de posar-se d´acord, per a defensar els seus interessos profesionals a la Cambra Política.
La segona: Cambra Socio-Econòmica, on estara representats oficialment els Sindicats i la Patronal i on hauran de deliberar i plantejar tot tipus de questions, els seus membres seran elegits pels diferents sindicats i patronal.
La cambra Territorial on estaran representats els diferents territoris històrics espanyols, els seus representants electes són els que pertanyen a les diferents Corts territorials Historiques Tradicionals Locals, es a dir Corts Catalanes, Corts Castellanes, etc, totes elles formaran les Corts Generals Espanyoles.

La situació política electoral actual al territori valencià es divideix en tres problemes: primer, l´existència d´una alta barrera electoral del 5 %, que tan sols permet la representació de forces polítiques que ja estan monopolitzan desde la transició la vida política valenciana; si aquesta barrera fora del 3 % o menor, a les hores donarien espai a altres forces polítiques como el Carlisme Valencià. Segon; el problema que suposa l´existència de llistes tancades dels partits polítics convencionals que monopolitzen la vida política , és un clar abus de poder desde el cim partidocràtic que al formar les llistes electorals tan sols tenen en compte els interessos d´aquesta minoria dirigent, assenyalant pràcticament amb el dit els qui aniran en una determinada llista electoral o els qui ostentaran càrrecs públics, una vegada guanyades les eleccions, I tercer problema; l´inequitat en la financiació dels partits polítics, puix els que pertanyen a l´arc parlamentari perceben diners de l´erari públic, mentres que altres minoritaris com el Partit Carlista no obtenen financiació pública , haguent-la de percebre dels afiliats, Certament qui te totes les de guanyar en aquesta falsa democràcia unes eleccions són els partits controlats per la plutocràcia Bancaria i Multinacional, els interessos financers i capitalistes. Aixì no hi ha qui faça democràcia i s´incline pel camí de la corrupció . Una democràcia fonamentada en el poder dels diners, un poder que va més de pressa que les persones, que es mou més ràpid que aquestes i s´aprofita de la liberalització de les estructures económiques dels països per imposar els seus criteris polítics aliens a la voluntat popular, per aixó lluiten des del Carlisme confiem dient: La Tradició és l´esperança cristiana Catolica de la lluita pels pobles d´Espanya per a seguir essent ells mateixos, defensant les seues tradicions,cultura, llengues espanyoles,idiosincràsia, particularismes històrics locals tradicionals,la seua sobirania política i el dret legítim dels pobles a la territorialitat, atenen a la realitat històrica de les antigues institucions forals, protegides i defensades per la Monarquia Legitimista Carlista Espanyola que és la Confederació mateixa i expressa la causa de la justicia al defensar els Furs com la constitució pròpia dels diferents territoris històrics espanyols.
Don Vicente Boix va ser cronista de la ciutat de València, i en la seua obra "Apuntes historicos sobre los fueros del antiguo Regne de València" deia després de l´imposició centralista de l´Estat Espanyol dels Decrets de Nova Planta: "Les provincies no són ja més que unes colonies desgraciades; envien al cor la seua sang, les seues riqueses , la seua història; vida dels extrems al centre; en canvi rebrem La Gaceta. LLeis, costums , tradicions, dignitat, independència; tot ha desaparegut en el fons de la llacuna anomenada centralització".
Amb l´imposició centralista uniformitzadora que va suposar la creació de l´Estat Espanyol, Absolutista per una banda i posteriorment liberal; va imposar l ´acceleració progressiva de la desaparició de la llengua catalana i cultura autòctona del Regne de València, puix des dels governs de Madrid s´elegien a dit els representants funcionarials dels valencias, elegint a castellans per els llocs burocràtics de funcionariat de Lo Regne de Valéncia. Ni tan sols serien valencians els que governaven el territori valencià; municipis, ajuntaments, serien tots dels Castellans al servici de Madrid. També el territori valencià deixaria d´anomenar-se Regne de València per anomenar-se País Valencià, denominació del territori valencià amb l´aplicació dels Decrets de Nova Planta que reconéixia al territori valencià , no com un Regne independent amb les seues pròpies institucions polítiques, sino com una provincia espanyola al servei dels interessos de Castella, perdent tots els valencians la nostra llibertat, independència, i integritat sobirana i territorial , perdent els nostres Furs, la nostra Sobirania,la nostra Autogestió.
PD: Més informació: "Breves Noticias sobre los Fueros" de Xavier Ferrer Bonet; Cuadernos de Historia del Carlismo Num.27 - Març 2003, Partit Carlista; d´on he pres l´informació per fer aquest article.

NOU D´OCTUBRE: EL DIA DEL NOSTRE REGNE DE VALÈNCIA

2008-03-17T16:25:00.000-07:00

Celebrem amb alegria la commemoració de la reconquesta del Regne de València per part de Jaume I el Conqueridor, un rei que va nàixer a Montpellier i que parlava Català i que va portar població aragonesa i catalana per repoblar lo Regne de València, otorgant-li FURS i CORTS pròpies per el territori que avui coneixem per la falsa denominació de Comunitat Valenciana. L´existència (la configuració) de lo Regne de València es va deure a la confirmació de l´existència de Furs i Corts pròpies, sense la seua existència (promulgació) lo Regne es veuria reduït a una simple provincia castellana com va ocòrrer des de l´any 1707, per la pérdua dels Furs i Corts pròpies.

Molts dels valencias creuen falsament que la llengua valenciana és una llengua completament diferenciada del Català, es neguen a reconèixer que el Català va ésser la llengua mare del Valencià. Neguen el treball dels filòlegs i dels erudits versats en la qüestió. Afirmen que la llengua valenciana existia molt abans de l´arribada dels repobladors aragonesos y catalans, fet que no és cert, perquè la minoria mozàrab habia assimilat els dialectes àrabs, dialectes que no tenen res a veure amb el valencià.

La llengua que portava Jaume I el Conqueridor era la llengua catalana. Els repobladors que portava amb ell eren Catalans i Aragonesos ,sent la majoritaria idiomatica presencial la del català. En el moment d´atorgar FURS i CORTS pròpies, va dotar al Regne de València amb una personalitat política pròpia i diferent de la resta dels territoris que formaven part de la Corona d´Aragó : es a dir, que lo Regne de València es va convertir en un territori amb personalitat política própia, diferent del Principat de Catalunya que tenia altres FURS i CORTS diferents, de la mateixa manera que el Regne d´Aragó tenia les seues pròpies CORTS i els seus FURS o el Regne de Mallorca tenia les seues pròpies CORTS i els seus FURS . Aixó significa que l´unitat de la Corona d´Aragó estava fonamentada (tenia els seus fonaments) en una Confederació basada en l´unitat personal monarquica, puix el Príncep de Catalunya era al mateix temps Rei de València, Rei d´Aragó i de Mallorca.Un monarca cristià i catòlic, influenciat pel procés de reconquesta.La llengua que els repobladors cristians parlaven era Català i algunes zones Castellà per la repoblació aragonesa. La llengua per els repobladors aragonesos va ser el castellà, de la mateixa manera que la llengua dels repobladors catalans va ser el Català.La llengua dels repobladors catalans assentats ja en territori i delimitació del Regne de València era i és la llengua catalana que va evolucionar d´una manera particular en el Regne de València, però aixó no significa que es tracte d´una llengua diferent del Català, tot al contrari, el fet que existisca una imposició política de dretes que adverteix que son diferents per (amb l´objectiu de) lluitar políticament contra Esquerra Republicana de Catalunya i Carod Rovira.Aquest partit polític té la raó al afirmar que la llengua parlada al territori valencià i al territori català i mallorquí és la mateixa llengua , es tracta de la mateixa llengua repetisc, però no es tracta de la mateixa entitat política que ells tracten d´inventar , impossant la capitalitat a Barcelona.

He de recordar-los als maulets que cadascun dels territoris histórics que van formar la Corona d´Aragó tenien la seua pròpia capital i que lo Regne de València encara que la llengua i l´idioma que es parla és Català, té la seua pròpia capital que és València i la seua pròpia història comarcal , no provincial, que es tracta d´una entitat territorial i política pròpia perquè els seus habitants tenen el dret legítim de reclamar FURS i CORTS pròpies, els quals són dos pilars fonamentals per a la consecució , constitució i construcció del Regne de València.

Hi ha una cançó política reivindicativa que canten els maulets:

No volem ser una regió d´Espanya

No volem ser un país ocupat.

Volem volem volem

volem l´independència

Volem volem volem Païssos Catalans.

Es tracta d´una cançó que les joventuts independentistes i nacionalistes canten d´una manera erronia, puix l´implicació de Païssos Catalans és abolir l´entitat política i territorial pròpia del Regne de València, perquè es preten des d´aquesta entitat imposar la capitalitat centralista a Barcelona.

Des del Carlisme reescribirem la cançó , mantenint la seua melodia d´aquesta manera:

No volem ser provincia castellana

No volem ser un país ocupat.

Volem, volem, volem lo Regne de València.

Volem, volem, volem

Volem la llibertat. O Els Furs Valencians

Des del Carlisme volem afirmar que el territori històric no és una regió espanyola més i encara menys una provincia castellana com ho va ser per l´imposició dels Decrets de Nova Planta des de l´any 1707 per part del primer Borbó , que va deixar sense Furs y sense Corts al territori valencià, i va pasar d´esser un Regne a una regió i provincia castellana, depenent de l´administració central , destruint el nostre autogovern, la nostra hisenda, les nostres institucions com la Generalitat i el nostre dret a Quota, fonamentat en el dret històric Foral. Des del Carlisme pretenem reivindicar la personalitat històrica del nostre regne, la nostra entitat política i les nostres institucions històriques, sense renegar que el Valencià i el Català són la mateixa llengua i que tenim el deure de defendre també aquest patrimoni històric i cultural.

EXERCITA LA TEUA LLIBERTAT...

2008-03-04T20:30:00.000-08:00